Un grapat d'oracions i definicions

La societat és el conjunt d'individus que es relacionen, es diverteixen i es reprodueixen, però en  determinades situacions i per causes majoritàriament inexplicables els humans ens enfrontam, ens agradim i en determinades ocasions ens matam.

Fer poesia és tracta de combinar paraules i silencis harmònicament, per tal d'intentar aconseguir la impossible bellesa estètica universal.

Tan de bo la meva vida fos una contínua melodia de notes alegres i d'acords majors.

La rialla és la mínima expressió de la felicitat.

Pel simple fet de que el músic pugi damunt l'escenari es transforma en un espectacle. 

El capital, desgraciadament, és el president de tots els "països rics".

Cuinar és l'art de produir sabors. Partint de matèries primes i 


sotmet-los a diferents procesos: condimentació, aplicació de calor i 


una tècnica o una màgia que no es sap ben bé el que és que hi 


aporta el cuiner, obtenim aquella explosió de sabors, que fa possible 

aquella expressió facial tan característica.

La vida no és més que un seguit de escenes de molt llum però en 


determinades ocasions aquest llum s'atura i la transforma en una 


escena complicada i dura d'interpretar.

Judó

Sóc en Judó, és evident que amb aquest nom no me coneixeu i a més nos sabeu ni qui sóc, però si us dic Adam, Eva, Caín, Abel...ben segur que més d’una vegada els heu sentit, llegit o experimentat qualque vegada. Doncs sí sóc l’autor del llibre del gènesi el llibre més venut al món no obstant quan vaig donar a llum els meus escrits no tenien aquest títol. 

Us explico la vertadera història de la meva creació, el que avui dia és conegut amb el nom del gènesi.

Quan era jove me vaig casar amb n’Eva amb la qual vam tenir una filla que és la més gran i que li encantava anar-se’n adormir amb una historieta. Historieta que a mi m’encantava escoltar. Passats tres anys tenguerem un fill que era un poc més inquiet, esteva tot el dia per amunt i per avall i quan arribava el vespre es quedava ben adormit. 

Durant un temps vam viure molt contents i tranquils, però quan el meu fill tenia dos anyets al meu poble arribà una guerra que acabà amb la vida de moltes persones. La meva dona després de ser maltractada agredida i violada la van matar i els meus fills també van ser matats. Jo desgraciadament vaig ser empresonat al regne del rei Josies. Empresonat dins la meva cela vaig tenir molt de temps per dedicar-me al pensament i no treure res en clar. 

I cansat de pensar, vaig dedicar-me a escriure les històries de la meva dona que li contava a la meva filla, que almenys me entretenien i recordava la meva família. Vaig començar escriure un petit llibret de contes per anar a dormir, el vaig titular “Els contes de la lluna”. 

Cada dia mirava d’escriure una història abans d’anar-me’n a dormir al fastigós munt de herbes seques. Vaig aconseguir escriure un total de sis historietes. Hi havia les historietes conegudes com La famosa història de com es va crear el món, clar és, que el vaig titular Creació així com ho feia la meva dona, i així com ho he pogut comprovar, al llarg del temps. I aquesta és una de les històries més transformades de totes, el fill del rei, Adam, aquí va deixar caure la seva imaginació extraordinària. 

La història de la meva dona tractava d’una família pobre que en poc temps van fer la seva caseta. Aquesta família cansats de voltar pel món per trobar aliments van decidir instal·lar-se en un lloc fixe i van escollir un bon terreny i el van condicionar, i com que hi havia gran quantitats de plantes i arbres que cobrien del cel i el sòl van decidir llevar totes aquestes plantes que impedien el sol i el pas, tota aquesta feina els hi dugué dos dies. Després aprofitant el corrent de l’aigua d’un riu que tenien al costat van fer un canal per fer-lis arribar aigua per hidratar-se i pel camp. A poc a poc, van veure que en aquella terra hi començaven a sortir curioses plantes i de cada dia n’hi havia més fins que gairebé no tenien lloc per desplaçar-se. I van introduir animals de bestiar per tal de que es menjassin les herbes i a poc a poc al quart dia ja tenien un bon planter i un bon bestiar, a més construïren una caseta per poder-se cobrir del mal temps. El cinquè dia van posar al seu corral un parell de gallines per poder tenir més carneta i ous. Al sisè dia el fill gran que en aquell moments tenia sis anys jugava amb el fang que hi havia degut el pas de l’aigua del canal, i s’entretenia a fer figures de fang, va esculpir la seva família i a més el seu germanet del qual esteva la seva mare embarassada. Una vegada els va tenir tots fets els va anar a mostrar a la seva mare. La mare es va alegrar molt de veure el que havia fet i li va explicar que també podia néixer una germeneta, el nin va somriure i comprovà que el fang encara esteva tou, arrencà la part de la costella de la figureta de fang i va moldejar una “germaneta”. El fill ben orgullós de la seva feina i la seva mare molt contenta del que va esculpir el seu fill van deixar el fang a eixugar al foc. Al sisè dia cap el vespre, la mare va donar a llum a dos bessons que els van anomenar Judó i Eva. El setè dia van gaudir d’un dia de família a la seva caseta.

També escrigué Adam i Eva la qual jo realment la vaig titular Eva i Judó(en honor a la meva dona), però quan el fill del rei Josies me robà el meu llibre supòs que va posar el seu nom: Adam, i també afegí un personatge que li anomenà Déu, que a la història real és un simple senyor d’una immensa quantitat de terres on hi tenia sembrada una pomera que li tenia un molt apreci, perquè allí hi tenia enterrada tota la família, i no volia que tocassin les seves pomes. Judó i Eva que eren els seus camperols un dia tenien molta fam i Judó agafà una poma de la pomera i van menjar un parell de pomes cadascú. I el problema fou que el senyor els va veure i indignat del seu acte els va treure a fora de les seves terres on hi tenien de menjar veure i dormir.

La veritat és que mai m’havia pensat que aquestes històries es tranformàssin tant i arribassin tan enfora, la veritat podem dir que Adam, el fill de Josies i lladre del meu llibre, va ser l’iniciador de la religió. Històries que són pura fantasia és sustenta una comunitat religiosa, que realment jo ho trob molt poc coherent. Però si hem de buscar la creadora de  moltes religions és la meva dona, Eva. Ara bé d’alguna manera jo me n’empanedeixo d’haver transcrit aquestes històries per anar a dormir, pensar la quantitat de persones que han mort per culpa d’aquestes històries, és una responsabilitat que no podré assumir mai, així que jo com assassí que sóc només tenc una sortida matar-me a mi mateix. Però abans em llegiré el meu petit recull de contes de la meva dona per dormir-me per sempre més. 

Areveure!

El Temps

Què en podem dir del temps? Què és? Els temps és artificial o natural? Present, passat o futur?

Totes aquestes qüestions, i més se'ns han plantejat alguna vegada a la nostra vida.

El temps, sens dubte, és la succeció de canvis i esdeveniments que passen contínuament. El temps ens afecte a tots i per tant tots som víctimes d'aquest.

El temps no és artificial, ja que ens afecte de forma natural(pas del temps: des de joves a vells...). Però bé, el temps també és artificial, ja que les hores, els minuts i els mesos... són un invent de l'home. Realment és un bon invent, perquè ens permet situar-nos dins el temps d'una forma precisa, o almenys suficient per organitzar-nos. Ara bé com molts invents de l'home també es pot posar en contra del creador, l'ésser humà: essent aquest un dels pitjors enemics de l'home, després d'ell mateix.

Un bon dia en una conversació, sobre el temps, va sorgir l'idea de si és possible viatjar pel temps, i la conclusió fou ben certa:

El viatge al futur podria ser possible, sempre i que la complexió humana pogués suportar velocitats enormes, aquesta seria la velocitat de la llum (360000Km/s). Si els humans ens poguessim moure en aquesta velocitat podríem arribar a allà on ens proposàssim abans de que passàs el que hagués de passar. Per exemple: quan una jerra està a punt de caure, i comença el seu procés de caiguda, nosaltres de qualque manera podríem arribar-hi abans de que impactàs amb el sòl. Tot i que això realment és impossible ja que si exposam un cos en aquesta velocitat es desintegraria totalment. Però aquest tipus de futur és respecte el nostre temps(artificial).

El passat. De passats n'hi distingim dos hi ha: el passat històric, que aquest és totalment inaccessible, i el passat real, que és el de que parlarem a continuació: nosaltres, no podem viatjar al passat, i això és degut a que nosaltres ja hi esteim: tot el que veim és passat, tot el que rebem ja és passat, tot el que perecebem de l'exterior ja és passat. Per exemple, quan nosaltres veim alguna cosa, tot el procés que dur veure aquella cosa ja dur un temps per tant el que veim és aquella cosa feia una estona. Un exemple més clar seria el sol, la velocitat de la llum és de 360000Km/s, el temps que tarda a arribar a la terra són sis minuts, per tant el sol que nosaltres percebem és el sol que feia fa sis minuts.

El present pròpiament dit és una eina que utilitzam els humans per tal de situar-nos en el temps respecte a les nostres possibilitats sensorials, per tant podríem dir que el present en si no existeix.

L'estructura del temps:

El temps a la física o a moltes facultats on s'estudia respecte al temps, ho figuren com un fenomen lineal.

Realment, però, el temps és un fenomen circular. Ens l'haurien d'imaginar un circumferència enorme de radi inmens, i a dins aquesta circumferència una altre un poc més petita, sent així dues circumferències de mateix centre i concèntriques una a l'altra. A mesura que ens acostam en aquestes circumferències que estan formades per línies discontínues, a mesura que ens anam acostam que la forma circular es va transformant en una forma lineal(d'aquesta manera podem explicar perquè sempre se'n presenta el temps lineal).

És possible aturar el temps? Què passaria?

Sabem que sona a ciència ficció, però aturar el temps podria podria ser possible. Si volguéssem aturar el temps, hauríem d'aturar la rotació del nostre univers. Si de qualque manera poguéssem dissenyar un sistema de satèl·lits motors que propulsassin la terra en sentit anti-rotatiu i poguessen frenar l'enorme velocitat de la Terra podríem d'aquesta manera aturar el temps. Concretament canviaríem el temps natural, canviaria la lluna i per tant els arbres canviarien el moment de fotosintesí, la mar pujaria o baixaria el seu nivell, i així d'aquesta seguint una successió d'acció i reacció, fins que realment canviaria de qualque manera el temps natural, i com a resultat d'aquest hauríem de canviar el temps artificial.

Ara bé si ens endinsam al món de la ciència ficció i poguéssem aturar el temps, seria ben diferent d'així com se'ns ha plantejat sempre a les pel·lícules o als dibuixos animats. Realment si aturàssim el temps, tot s'aturarira, menys el/la que l'atura. S'aturaria des de la rotació fins a qualsevol moviment de la Terra, incluint els rajos de llum que ens arriben. Per tant si aturàssim els temps, aturaríem també, els fotons que desprenen els elements el quals ens permeten reconèixer objectes, coses... Tampoc podríem sentir, ja que l'aire tampoc es mou i per tant no permet les vibracions que provoca el so. Però que passaria amb la persona que hagués aturat el temps? Doncs bé, aquesta persona al primer moviment que realitzi es torna invisible ja que els fotons que desprenia la seva imatge no poden ser rebotats cap als seus ulls.

Per tant tots aquells que pensen que si aturen els temps podran canviar una resposta d'un examen, primer els hi hauríem d'informar que no es podran veure a si mateixos ni el que escriguin a la resposta. Ara ja estan avisats...

Windows, Mac o Linux?

A mesura que la es defensa més en el tema de la informàtica, se n'adona que de cada cop més, són presoners d'un monopoli, d'una empresa anomenada Windows. 

Qui no ha anat a comprar-se un ordinador i quan ha tingut més per escollir fou entre: winows XP i Windows Vista?

Idò sí, quan anam a comprar un ordinador ens presenten i ens fan creure que només hi ha un únic sistema operatiu, el Windows. Ens el presenten com un sistema operatiu ràpid, elegant, compatible i innovador. 

Realment és ràpid, sí... Rapidíssim, son el primers que surten cap al tècnic. I tots pensam "Bufff!, que bé encara està en garantia", però si ho pensem bé si ens fa això el primer dia ves que ha de fer, el cinquè...

Després, és elegant? Sí, com no ho ha de ser si realment és ben igual que sempre, només que li han afegit dues o tres cosetes que ja fan altres sistemes que realment són el que ho fan elegant. 

Compatible, realment sí que ho és; però també hem de tenir en compte que totes les empreses de programació, o ben bé totes, tots els seus productes els fan especialment per a Windows.

I finalment innovador, i clar que és innovador sempre i quant xerràssim fa cinc anyets (si tot és igual), si el més innovador que té és que cada dos per tres et demana: Windows ha detectat un canvi, desitja continuar o desitja cancel·lar?, i després la gran integració de les finestretes que es posen una damunt l'altra i tu pots triar quina vols. I penses "Oh! quina monada", però això si no has vist el que fan altres sistemes que en poca targeta gràfica et fan autèntiques virgueries.

I ara quatre dades generals: un 92% dels usuaris mundials utilitzen Windows, un 7% utilitzen Mac (Apple), un 0,6% utilitzen Linux i la resta utilitzen altres sistemes operatius. Aquestes dades, son curioses els millors sistemes són el que menys s'utilitzen, i es realment una llàstima.

La veritat, és que Linux podria ser el sistema operatiu del futur juntament en Mac, perfectament. Linux és el sistema operatiu més compatible de tots, a més és gratuït i té un disseny bastant elaborat. Però com tot, té les seves cosetes: el problemet és a l'hora d'instal·lar un programa en concret, però sempre hi ha els fòrums que et poden ajudar. 

I ara, Mac. Mac és un sistema operatiu ràpid i fort. Mac és el que aporta un disseny i una qualitat extraordinària. Però el seu problema bàsic és el seu preu.

Tan Linux com Mac no tenen tendència a tenir virus, per tant també és una bona raó per a utilitzar-los. En canvi Windows, és una xarxa que els plega tots, ni amb un antivirus. 

Però realment cadascú utilitza el sistema que l'interessa: uns per comoditat, uns perquè els hi agrada provar coses noves, i altres perquè els hi agrada el disseny. Però una cosa que podem assegurar és que si falla un d'aquests ja no seria el mateix, per començar jo no hagués fet aquest escrit...