Una jornada electoral tranquil·la, sense res que sortís de la tònica habitual. Un ambient festiu, gent amunt, gent avall, un “jo vot en aquest col·legi electoral? Cada any me canvien...”, un sobre amunt, un sobre avall, la furgoneta de la residència plena de gent amb sobres del PP –per ordre del director de la residència–, les subratllades dels censos electorals amb portades blaves, que sense cap mena de remordiment marquen, regla i subratllador groc forfi en mà, cada una de les persones que voten en cada una de les taules, etc. Anècdotes a part anem a parlar dels resultats, que són el cap i a la fi l’excusa de l’escrit.
A trets generals podem dir que sa Pobla va tenir una participació força elevada, tot i que va baixar menys d’un punt percentual respecte al 2011 (de 72’6% a 71’9%). Ara bé, així com veim que la participació és igual, cal considerar dos altres percentatges: els vots en blanc i els vots nuls; els quals baixen respecte a les passades eleccions, sobretot el percentatge de vots nuls que passa del 3’3% a 1’9%. Segurament, això vendria explicat per la presa de consciència política –o la gràcia dels nous partits– de persones que fins ara no havien pogut exercir el seu vot (joves o migrants), persones descontentes (generalment aturats de llarga durada que han vist una possible sortida a les forces emergents), persones apolítiques o de fort convenciment polític/ideològic (generalment joves que es prenien les eleccions de broma, o com una reivindicació que el sistema no és l’adequat). Sens dubte, aquestes eleccions han estat una voluntat més responsable que l’activitat anterior del 2011, generat també pel nou ventall ampli que sens dubte ha omplert cromàticament el ventall polític espanyol, després d’un sistema caduc d’un bipartidisme corcat (d’aquí la baixada dels grans partits hegemònics, PP i PSOE).
elaboració pròpia mitjançant les dades del Ministerio del Interior
Anem a la part morbosa de resultats. Els resultats a sa Pobla s’han mantingut en una línia estable. Un poble conservador ha votat partits conservadors, fins aquí res nou. Però cal apuntar a la baixada de vots del PP respecte al 2011, que passa de tenir 3.475 (59’4%) a tenir-ne 2.054 (34’4%). De seguida podem pensar que el vot conservador s’ha distribuït entre les forces conservadores: PP (clarament), PI i Ciudadanos; no obstant això, els vots no arriben ni a la quantia total del PP del 2011. D’aquesta manera afirmaríem que hi ha un descendiment molt lleuger dels conservadorisme pobler, encara que aquest sigui estructural i es manté vigent, això sí, per altres formacions polítiques que es distribueixen el vot. Sens dubte la gran sorpresa fou el Pi, on el candidat era Font que jugava dins camp propi, i els seus resultats no van ser ni molt manco els esperats. Evidentment no podem comparar amb les eleccions de 2011, però sense anar més lluny tenim les eleccions municipals (totalment conscient que és una mala extrapolació) les quals feren 2.000 vots, tot posant de manifest que la coalició PI-IxsP va flotar (Pi la maquinària i l’insuflació econòmica i Independents els votants), i que la figura de Font està desgastada fins al punt de no adquirir ni el mateix nombre de vots que les municipals. Clar està que entra en joc la dinàmica del “vot útil” la qual impulsà a l’elector proFont a votar un partit a tir segur: primerament PP, seguidament Ciudadanos. Pel que fa als socialistes, no ha estat més que una reproducció del que ha passat en l'àmbit d'estat fruit d’un desgast que ve d’enrere, una necessitat imminent de renovació de discurs, i la incorporació de Podemos dins el seu ecosistema polític –del PSOE i una residual Esquerra Unida que ha quedat diluïda en un caràcter més romàntic que pragmàtic de l’elector. El PSOE ha passat de 1.181 a 791 vots, diferència de la qual ha anat molt possiblement a Podemos i fins i tot a –en menor mesura– a Ciudadanos, dels votants més apolítics de la corporació vermella.
Toca, i amb la cara ben per davant parlar de MÉS. Partit que va tenir la seva pujada històrica a les municipals i autonòmiques, i que amb el seu caràcter rejovenit (d’un cada vegada més poc apreciat PSM) va encativar molts votants per una feina molt ben feta i molt pròxima a la gent. Què ha passat en aquestes eleccions? La resposta és fàcil, i no només és única per MÉS. Encara ara totes les formacions municipals viuen la ressaca electoral de les passades eleccions municipals, fet que no va permetre grans esdeveniments ni grans obres de partit per captar vots. A més a més, la lluita contra Goliat fou complicada, és a dir, la lluita contra la televisió és complexa, quan contínuament es bombardeja a les retines dels homo videns amb el ressorgiment dels nous partits fa complicat que partits autonòmics es facin sentir com voldríem (sobretot Podemos era i ha estat el poal on han vessat els vots progressistes que simpatitzen amb MÉS, però que van fer ús lícit de vot útil a les urnes pobleres). No fa falta dir massa més que aquestes eleccions, almenys a sa Pobla, les ha guanyades Podemos amb 882 vots. Ciutadans els quals tenien unes expectatives molt altes, a sa Pobla i en el conjunt de tot l’estat, ha tengut uns resultats més baixos dels esperats, el que ha acabant imperant el mateix de sempre donant el vot conservador al PP.
M’havia promès que no m’estendria més d’una pàgina, encara que evidentment me queda molt per dir, però per experiència me n’he adonat que les lectures de més d’una pàgina s’obvien automàticament, i clar està que m’interessa que almenys ho llegeixin tres persones. Res més, ara queda veure que passarà per Madrid i ser pacients a veure que ara comença la part d’estires i amolles, que si no s’aconsegueixen posar d’acord, és ben normal tornar convocar eleccions (encara que en aquest país no ha passat mai). Ara bé potser seria interessant un pacte accidental –per dir-ho així– per a formular elements molt concrets com per exemple la llei electoral o el sistema de votació amb vot electrònic i després convocar novament unes eleccions. Jo ho deix caure des de la meva humil postura de regidor assegut al seu llit amb una bata calentona de color vermell obscur i pensant que hauria d’anar a dormir que sent les 1’17h. de la nit, demà el matí em pesarà. Ah, i a tot això per sorpresa, la d’UPyD...
