Recuperem el que és nostre, el poble!

En la nova era política, o més concretament en la reestructuració de la política actual s’han desenvolupat nous puntals i fites que hom ha de tenir present dins el tarannà polític que desenvolupa. No obstant això, el tarannà polític no és solament dels polítics, sinó de totes les persones que conformen la xarxa social, des del polític de primera línia fins a l’apolític declarat. Aquests puntals i fites sorgeixen de temps enrere des de partits de tendència progressista (o de sentit comú) i s’expandeixen a partir del 15M, amb l’ajuda de les xarxes socials i les noves tecnologies s’expandeix un missatge clar: “el sistema està corromput, hem d’actuar”. És clar que als partits més grans (PSOE, PP, CiU...) no van valorar positivament aquest moviment que sorgeix en gran part de les bases i a poc a poc comencen a ser sostinguts per persones i acadèmics de renom, ja que veien que trontollava la seva estructura, i el que és pitjor la seva política, o més concretament la seva manera de fer política. Amb aquest suport de persones de renom i acadèmics s’expandeixen grans idees de gran cabuda social, que fins ara havien quedat reservades a les bases ideològiques de qualsevol partit d'esquerres, en aquell temps, minoritari. Des d’aquell moviment es convida a posar en qüestió el nostre entorn social, i a posar al punt de mira accions i a polítics que fins ara s’havien rigut a cara alta de nosaltres i del sistema, és més, encara s’enriuen i fan el que volen a la seva imatge i semblança. Lamentable, si més no.

Idees, projectes i iniciatives que posen a l’alça el bé comú, la societat i retornen el poder a les bases. Posen a l’aguait problemàtiques de la societat que fins ara eren tabú, i que no es podia ni qüestionar el més mínim, cap tipus d’engranatge que mou la gran maquinària de la corrupció, la prevaricació, els negocis, les amenaces, l’odi, el poder... Res no podia (i encara ara) ser qüestionat, posat en qüestió, o simplement refutat, o directament odiat. La irrupció de les idees que conglomerà el 15M entre altres aixecaments socials feren que no hi hagués cap partit (d’etiqueta esquerrana) es presentàs sense una lluita per la transparència, llibertat d’expressió, reunió i manifestació; pel feminisme, per uns serveis dignes i de qualitat (escola i sanitat sobretot), desnonaments... I sobretot per una lluita clara i ferma: “el poble té poder, i ho vol recuperar. Volem la vertadera democràcia”. Llavors els canals participatius que s’havien desenvolupat des de les bases han de ser adaptats per les institucions. Canals que a priori moltes institucions ja tenien com a àrees, o més ben dit com etiquetes; és a dir, moltes institucions des de temps enrere havien incorporat dins les seves àrees la participació ciutadana, emperò aquesta àrea mai ha exercit com a tal. No és més que l’etiqueta d’un envàs o d’un producte erroni, que quan es destapa no té res a veure. En el meu cas, i sent regidor de Participació ciutadana a l’Ajuntament de sa Pobla, m’he “trobat” un element curiós. I dic m’he trobat entre cometes perquè en realitat el meu antecessor me va deixar un arxivador A-Z, on el llom posava PARTICIPACIÓ CIUTADANA (amb la seva corresponent tipografia Times New Roman, majúscula i negreta) amb un plàstic, evidentment buit. És a dir, Participació ciutadana de carpeta i buida de contingut (metafòricament i literalment), que no ha estat mai una àrea de primer ordre sinó una extensió de l’àrea de festes i servia com una mena de bifurcació pressupostària per reforçar la partida de festes i saraus, prostituint (perdonau l’expressió, però crec que és el terme que millor ho defineix) el que realment és i ha de ser la participació ciutadana. El que és més curiós, és que en cap moment (des de temps immemorials) s’ha plantejat si aquesta àrea havia de ser una altra cosa, o s’havia de suprimir i destinar la partida directament a festes. Xerr només de naturaleses pressupostàries perquè en realitat no tendria cap sentit ni xerrar de projectes ni plans de futur de l'àrea. No es va plantejar en cap moment si s’havia de fer alguna consulta el poble, s’havia d’organitzar alguna assemblea, pressuposts participatius, comissions de festes... Coses que el meu entendre són condició sine qua non d’una política actual, sigui quin sigui el poble, ciutat, o país...

Per explicar breument el que entenc com a participació ciutadana i el que aplicaré dins la meva tasca política, és l'espai on la ciutadania independentment de l'edat (encara que per segons quines participacions tendrà un mínim), el sexe o el gènere, el lloc de procedència (evidentment la participació ciutadana es desenvoluparà amb les persones que viuen al poble), la ideologia política, el nivell econòmic, la classe social... Llavors la participació és aquell canal plural, públic, i democràtic que la institució de referència té perquè la ciutadania que representa pugui dir la seva, i faci del seu poder l'eina combativa d'expansió de suggeriments, iniciatives, voluntats, queixes i consultes a la institució o polítics que la componen per complir amb els pilars bàsics, no només de participació pròpiament dit, sinó de transparència i sobretot de democràcia. És el retornament a la ciutadania de la via decisiva i expressiva inherent a la democràcia que des de sempre i fins ara havia quedat reduïda a un canal unidireccional, de la institució cap a la ciutadania. És la voluntat de fer sentir la veu i fer més accessible la institució. Ha de ser propera i preocupada per la societat, ha de ser la institució (almenys en l'àmbit local) que vetlli per crear aquests canals i mantenir-los vius; fins al punt que aquests canals es mantenguin sols i s'autoorganitzin per protagonitzar un avenç democràtic i defugir de la idea de la filosofia política clàssica aristotèlica i platònica (entre d'altres) que només uns poden comandar, tenir el poder o saber fer política.

Entre totes hem de defensar aquell poder que és nostre, hem de fer política sempre, i no cada quatre anys; ja està bé que se’n riguin de nosaltres, ja està bé que hàgim de viure de genolls. Participem, i ho hem de fer possible; hem de fer el poble per i amb nosaltres. Me compromet a fer-ho, o almenys a dedicar tot el que estigui al meu abast per fer-ho.