No obstant això, on s’amaga tota la gent? Què fa? Uns podran dir que fan feina, que no ho sabien i que no els hi feia ganes... Però els altres? Sa Pobla, així com deia en el mateix títol és un poble de nihilistes passius. Sí, és veritat que és un poble amb profundes arrels cap a la cultura i moltes persones viuen en una mena de magma de significacions romàntic situat en el passat i que el projecten cap el dia d'avui. Està bé tenir consideració del passat, però no està bé viure-hi. Hem de posar els ulls cap al futur amb els peus en el present i els records en el passat, per no travelar amb la mateixa pedra. El concepte nihilista passiu sorgeix del pensador alemany, Friedrich Nietzsche; i pens que descriu un sentiment generalitzat d’un poble que li queda molta feina per fer per posar-se al dia. El concepte de nihilisme gira entorn de la situació individual que moltes persones desenvolupen quan es troben en un procés de canvi i es senten sense nord, ni sud, ni est, ni oest. El mateix Nietzsche fa referència a la situació després de la mort de Déu com una metàfora del canvi de valors tradicionals per un nou sistema de valors –transvaloració dels valors antitètics propis de la religió i el que han transmès les societats occidentals. Passiu fa referència a l’actitud que adopta quan es prima el fet d'haver de fer sense voluntats i sinergies per canviar –en sentit metafòric– el lloc on viuen, o les seves pròpies vides; en concret passiu fa referència a la no-voluntat de millorar-ho, i quedar latent a l’espera del que passa. Metafòricament m’agrada explicar-ho així: una persona es troba asseguda casa a la seva butaca davant el televisor mirant qualsevol programa de "salseig", tot sabent que hi ha una època de canvis aquesta persona opta per quedar asseguda a l’espera del que passarà. És el triomf de la passivitat i de la irresponsabilitat.
Per què tot això? Sense ànims d’ofendre a ningú, però sí obrir els ulls a tothom, sa Pobla necessita valorar-se i construir-se entre tots i totes; hem de ser nihilistes actius –per seguir amb el mateix fil conductor. Sa Pobla no és dels polítics com molts volen fer creure. No està bé tampoc fer creure que tota la culpa la tenen els polítics, perquè tots en tenim part de culpa, i molts romanen a l’espera que passi algun canvi (ni bo ni dolent) per punyir i veure quina és la reacció. La política –sobretot la de poble– sens dubte és en part el reality show més antic que existeix, ja que d’acord en Bauman –tot i no ser un gran seguidor seu– la gent hi diposita el perquè dels seus problemes i conflictes, tot defugint de la seva responsabilitat per més gran o més petita que sigui. I ara xerrant com a polític, demanar una cosa... Deixau-nos equivocar, per favor! Deixau-nos provar el canvi. Deixau-nos veure com anirà, no hem entrat per deixar-ho tot igual, ens vam presentar amb una il·lusió de canvi, que tot veient la situació de l’Ajuntament molts arrufarien el nas. És fàcil tirar la tovallola, molt fàcil. Anam lents, perquè anam lluny –si els companys de la CUP em deixen usar el seu eslògan–, encara que sigui la primera passa del primer esglaó. La feina és lenta, el monstre molt gros, i nosaltres molt petits. Serà la legislatura de les petites coses, de les poques inversions i de les grans fotos. Ara, serà una legislatura del Medi Ambient, de la Participació ciutadana, de la Innovació, dels Serveis Socials, de la Cultura, de la Sanitat i de la Joventut. La paciència porta als bons fruits. Gràcies.
