Pareix mentida, o no,
fins els collons del món!
Un s’asseu, pensa, i
mira. Una persona que mira el diari, es tapa la cara o acota el cap per no
veure’s amb els altres, a la portada la fotografia d’una persona vestida de
blanc que diuen que és la cosificació de déu, el papa... Diuen. Tota una mostra
d’Església transformada: jesuïta i sud-americà? Bé i que té això de
transformació? Segurament res..! No vull anar per aquí. El que me crida
especialment l’atenció que en ple segle XXI, i no per això ser millor ni
pitjor, es destini tanta atenció a una figura religiosa. L’església catòlica és
una puta paparra, ja ho versava el poema de Joan Brossa. No hi ha coses més
importants que això? No, pareix que no... Esteim empardalats? Alguna cosa
falla. Personatges com Urdangarin, Blanco, El rei i l’amant, Bárcenas, Blanco,
Mato, Cospedal, Conde, Gil, Múñoz, Camps, Costa, Tortosa, Tarres, Penit, Falcó,
Moreno, Santos, Tieso de Andrés, i un munt de personatges més que a costa d’uns
han fet el que els hi ha passat pel forro. I nosaltres aquí, sense fer res. Ens
lleven elements tan fonamentals com són l’educació i la sanitat pública... Però
res.
Les raons dels cucs enriquits
es carreguen les ànimes desnonades de les SEVES cases. La força de les ànimes que sustenta els murs de les
seves llars no són res més que records i deutes de les hipoteques que han
demanat i han tornat a demanar per a pagar el deute anterior... S’han condemnat
a viure de genolls. Sagnar-se els genolls: sinó poden suportar les intenses
xuclades que devoren els pulmons, i les possessions que tants anys va costar
per a construir, l’entrada en un espiral sense fons és inevitable; els eixams
arrelats del ‘poder’, col·laboren amb la xuclada humana, algunes s’enterren.
Tant els eixams com les tortugues són aliats dels cucs: desposseeixen de
qualsevol realitat a qualsevol persona, a qualsevol ànima. Reprimeixen les
pulsacions, aixafen les opinions! No som ovelles governades per cucs, ni per
eixams, ni per tortugues. Voldríem ser el que volguéssim ser, amb llibertat,
amb ganes de viure; no de genolls pagant les culpes dels altres, mirant de
sortir dels espirals, de les trampes que ens han col·locat.
Hi ha alguna cosa que falla, no?
