Sóc en Judó, és evident que amb aquest nom no me coneixeu i a més nos sabeu ni qui sóc, però si us dic Adam, Eva, Caín, Abel...ben segur que més d’una vegada els heu sentit, llegit o experimentat qualque vegada. Doncs sí sóc l’autor del llibre del gènesi el llibre més venut al món no obstant quan vaig donar a llum els meus escrits no tenien aquest títol.
Us explico la vertadera història de la meva creació, el que avui dia és conegut amb el nom del gènesi.
Quan era jove me vaig casar amb n’Eva amb la qual vam tenir una filla que és la més gran i que li encantava anar-se’n adormir amb una historieta. Historieta que a mi m’encantava escoltar. Passats tres anys tenguerem un fill que era un poc més inquiet, esteva tot el dia per amunt i per avall i quan arribava el vespre es quedava ben adormit.
Durant un temps vam viure molt contents i tranquils, però quan el meu fill tenia dos anyets al meu poble arribà una guerra que acabà amb la vida de moltes persones. La meva dona després de ser maltractada agredida i violada la van matar i els meus fills també van ser matats. Jo desgraciadament vaig ser empresonat al regne del rei Josies. Empresonat dins la meva cela vaig tenir molt de temps per dedicar-me al pensament i no treure res en clar.
I cansat de pensar, vaig dedicar-me a escriure les històries de la meva dona que li contava a la meva filla, que almenys me entretenien i recordava la meva família. Vaig començar escriure un petit llibret de contes per anar a dormir, el vaig titular “Els contes de la lluna”.
Cada dia mirava d’escriure una història abans d’anar-me’n a dormir al fastigós munt de herbes seques. Vaig aconseguir escriure un total de sis historietes. Hi havia les historietes conegudes com La famosa història de com es va crear el món, clar és, que el vaig titular Creació així com ho feia la meva dona, i així com ho he pogut comprovar, al llarg del temps. I aquesta és una de les històries més transformades de totes, el fill del rei, Adam, aquí va deixar caure la seva imaginació extraordinària.
La història de la meva dona tractava d’una família pobre que en poc temps van fer la seva caseta. Aquesta família cansats de voltar pel món per trobar aliments van decidir instal·lar-se en un lloc fixe i van escollir un bon terreny i el van condicionar, i com que hi havia gran quantitats de plantes i arbres que cobrien del cel i el sòl van decidir llevar totes aquestes plantes que impedien el sol i el pas, tota aquesta feina els hi dugué dos dies. Després aprofitant el corrent de l’aigua d’un riu que tenien al costat van fer un canal per fer-lis arribar aigua per hidratar-se i pel camp. A poc a poc, van veure que en aquella terra hi començaven a sortir curioses plantes i de cada dia n’hi havia més fins que gairebé no tenien lloc per desplaçar-se. I van introduir animals de bestiar per tal de que es menjassin les herbes i a poc a poc al quart dia ja tenien un bon planter i un bon bestiar, a més construïren una caseta per poder-se cobrir del mal temps. El cinquè dia van posar al seu corral un parell de gallines per poder tenir més carneta i ous. Al sisè dia el fill gran que en aquell moments tenia sis anys jugava amb el fang que hi havia degut el pas de l’aigua del canal, i s’entretenia a fer figures de fang, va esculpir la seva família i a més el seu germanet del qual esteva la seva mare embarassada. Una vegada els va tenir tots fets els va anar a mostrar a la seva mare. La mare es va alegrar molt de veure el que havia fet i li va explicar que també podia néixer una germeneta, el nin va somriure i comprovà que el fang encara esteva tou, arrencà la part de la costella de la figureta de fang i va moldejar una “germaneta”. El fill ben orgullós de la seva feina i la seva mare molt contenta del que va esculpir el seu fill van deixar el fang a eixugar al foc. Al sisè dia cap el vespre, la mare va donar a llum a dos bessons que els van anomenar Judó i Eva. El setè dia van gaudir d’un dia de família a la seva caseta.
També escrigué Adam i Eva la qual jo realment la vaig titular Eva i Judó(en honor a la meva dona), però quan el fill del rei Josies me robà el meu llibre supòs que va posar el seu nom: Adam, i també afegí un personatge que li anomenà Déu, que a la història real és un simple senyor d’una immensa quantitat de terres on hi tenia sembrada una pomera que li tenia un molt apreci, perquè allí hi tenia enterrada tota la família, i no volia que tocassin les seves pomes. Judó i Eva que eren els seus camperols un dia tenien molta fam i Judó agafà una poma de la pomera i van menjar un parell de pomes cadascú. I el problema fou que el senyor els va veure i indignat del seu acte els va treure a fora de les seves terres on hi tenien de menjar veure i dormir.
La veritat és que mai m’havia pensat que aquestes històries es tranformàssin tant i arribassin tan enfora, la veritat podem dir que Adam, el fill de Josies i lladre del meu llibre, va ser l’iniciador de la religió. Històries que són pura fantasia és sustenta una comunitat religiosa, que realment jo ho trob molt poc coherent. Però si hem de buscar la creadora de moltes religions és la meva dona, Eva. Ara bé d’alguna manera jo me n’empanedeixo d’haver transcrit aquestes històries per anar a dormir, pensar la quantitat de persones que han mort per culpa d’aquestes històries, és una responsabilitat que no podré assumir mai, així que jo com assassí que sóc només tenc una sortida matar-me a mi mateix. Però abans em llegiré el meu petit recull de contes de la meva dona per dormir-me per sempre més.
Areveure!
