La distribució
de l’espai, almenys en les societats avançades (o capitalistes-democràtiques),
es veu distribuït en espais públics, privats i comuns, amb les seves variants
pertinents que esdevindrien de la combinació d’aquestes. Pel que fa a les
persones, les esferes en què habiten es distingeixen en tres diferents:
pública, privada i íntima. Val a dir que aquestes esferes es presenten amb unes
fronteres gairebé difuminades o poc clares. I no només per a les persones que
ho observen (o ho analitzen) des de l’exterior, sinó per les persones per se,
des de l’interior. Cada vegada més, és complicat delimitar una esfera: a on
comença i a on acaba, què la determina, qui estableix que és allò íntim, allò
privat, o allò públic...
En l’actualitat,
en les dites societats “avançades”, les noves tecnologies han esdevingut un
espai paral·lel –i no independent– a les vides de les persones, les quals
encara han difuminat més aquestes esferes, donant a peu un espai poc definit;
dificultant fins a quin punt allò íntim ha d’esdevenir públic. En plena cultura
del destapament, i del pseudofamosseig (o vida mostrador) gràcies a les xarxes
socials (sobretot les de contingut audiovisual), tant joves com adults,
destinen temps a mostrar-s’hi, gairebé sense adonar-se’n. Fent pública la seva
intimitat, fins el punt de configurar la trajectòria de la seva intimitat a
allò que es mostrarà com a públic.
No obstant,
també allò públic té una influència sobre allò íntim. Les decisions polítiques,
tot i ser privades, influeixen al col·lectiu i a la intimitat. Un gran reflex
d’aquesta situació és la llei en contra de l’avortament (lliure i gratuït).
Així doncs aquesta llei de caràcter públic penetra en la intimitat de les
persones. I no a tot el col·lectiu, sinó a les dones. Les principals víctimes
d’aquesta llei són les dones i no les “criatures”, com volen fer creure. La
dona veu com es transgredeix la seva intimitat i la seva llibertat a ser dona (com
a mare, com a professional, com a ciutadana, o com allò que vulgui ser), i
passa a ser la culpable i l’assassina (clar estar, des de l’òptica feixista,
conservadora, catòlica, apostòlica i romana, entre altres). Aquesta transgressió
deixa a la dona sense intimitat i passa a ser de caràcter públic com a una
persona que infringeix una llei, i que ha de ser tractada com a culpable en el
cas d’estar embarassada i que volgués avortar –per les raons que sigui– no
podria. Segons diuen els “il·luminats” –pocavergonya– que serà una llei bona
per a l’economia, que d’aquesta manera es defensa la llibertat a ser mares, i
el que és pitjor: hi ha persones –tant homes com dones– que es creuen i
defensen aquest discurs. Com el cos de la persona femenina, pot ser comparat
amb l’economia, com i fins a quin punt l’estat ha de ser el que dicti les fases
vitals-reproductives de la dona, la intimitat d’aquesta persona? Tanmateix la
llei tindrà efectes adversos.
La dona i l’home, o qualsevol, han de tenir
exactament els mateixos drets i deures i no hi ha d’haver-hi esbiaxos sexistes,
per la seva natura biològica que ha determinat que la dona sigui el vincle més
proper a la reproducció. Només per aquesta raó, la dona ha d’escollir lliurement
quan ser mare i quan no vol ser-ho. Ni per molta llei, ni per molts
anticonceptius que hi hagi, s’ha de transgredir la intimitat de la dona, ni de
qualsevol persona.
