I ara que més? Què més hem de veure? Què més hem de
patir?
Quin
panorama tenim muntat, ni les millora obres de teatre creen un panorama tan
esperpèntic que l'actual. Si el mateix Valle-Inclán, veiés el que està passant
segurament no hagués creat part de les seves obres. O almenys no hagués hagut
de recórrer a l'esperpent, sinó s’hauria limitat a descriure el que passava.
Això és el que fan els diaris actualment: segueixen la trajectòria de
l’esperpent. La putada és que l'actualitat no està deformada per uns miralls
concaus i convexos (tal com s’explica metafòricament l'esperpent), ni miralls
ni esperpent. Això és la realitat (en sentit trivial).
Si ara
em diuen que en Gargamel i l'Inspector Gadget han muntat un partit politic de
coalició per fer front al partit de Son Goku i de l'Arale, doncs crec que m'ho
arribaria a creure. Si és que el tarannà del nostre dia a dia és semblant, faig
un breu recordator a diferents exemples polítics de la nostra vida (partint de
sa Pobla i arribam a l’estat espanyol): una regidora del Partido Popular es
nega a sortir d'un PAC, quan el personal sanitari havia d'atendre una urgència
(fos o no urgent), al·legant que ella era la regidora de salut i que se l'havia
d'atendre (pentura no paraules textuals però sí que per aquí anaven les seves
paraules). Consellers que van a practicar submarinisme i a menjar llagosta i
Moët a Cabrera amb doblers públics, i justifiquen dient: “Estàvem gravant un
vídeo educatiu. Nosaltres no sabíem que hi hauria llagosta”. Consellers que
se'n van de caça major i orgullosos de posar-se els testicles d'un cérvol
damunt el cap, diuen que ho tornarien a fer com un bon home espanyol.
Presidents que els importa una merda la tasca de mantenir una llengua que des
de temps enrere, ha hagut de passar i suportar: dictadures i monarquies. Els
padrins els han mantingut vives, els nostres pares en la transmeten i nosaltres
hem de seguir amb aquesta tasca. Ministres d’”educació” proposen solucions
“innovadores” d’un sistema educatiu obsolet poc equitatiu i eficient: els
infants aprenen poc i malament; i no és per falta de professionals, sinó per
solucions legislatives que marquen i mantenen la vomitiva situació cap a
pitjor. Manquen professors, i aportacions econòmiques als centres escolars, i
el ministeri retalla en educació... On s’ha vist mai? A Finlàndia durant una
forta crisi econòmica cap als anys 70 va invertir encara més en educació, el
resultat ha estat un dels millors països amb més professionals.
Però
això ja no és la única problemàtica que arrossega el sistema educatiu. Segons
el Ministre Wert: “L’educació a Catalunya adoctrina als infants”. Doncs que
vols que te digui, senyor Wert, clar que ho fa; com ho ha fet i seguirà fent.
Emperò, és una cosa normal, igual que cada família ho fa, igual que qualsevol
grup esportiu o cultural ho fa, tant de forma conscient com inconscient.
L’alumne aprèn del mestre, de la mare, del pare, dels amics... I si té sort de
més gran pren consciència del que ha après i desmunta les mentides, i
reconstrueix coses que necessita. No obstant, i aquí vull arribar, dic “si té sort” perquè el sistema educatiu
actual no deixa prendre consciència de res. L’alumne escolta, copia, “empolla”
i vomita. Es valora el que ha vomitat, i té una nota. Qui sap que el que ha
après és veritat, o no està esbiaixat... Encara pitjor, no té les eines ni
l’espai per pensar-ho ni adonar-se inclòs, per poder discutir el que li diuen,
per poder qüestionar-ho. Això és el que vol el sistema: fer-nos callar. Fer de
nosaltres i dels més petits capses buides, masses acomodades, conformistes,
integrats...
Vet
aquí la voluntat del sistema educatiu (i el GRAN problema des de la meva
òptica): fer-nos massa, com diria Nietzsche “nihilistes passius”: sense ànims
de reacció, de pensament, de crítica, de raonament. Ens volen atordir. Les
marques i les grans empreses transnacionals tenen més pes que uns individus
crítics. Els individus han de ser plans i han de ser flexibles per a les grans
i mitjanes empres, i algunes de petites. En aquesta recent reforma educativa,
això són els fins que segueixen: fer-nos éssers per treballar, ni pensar ni criticar,
ser flexible i estar format. És tan trist que en el primer esborrany de la
LOMCE es començava (posteriorment es va canviar situant-lo al cinquè paràgraf):
“La
educación es el motor que promueve el bienestar de un país; el nivel educativo
de los ciudadanos determina su capacidad de competir con éxito en el ámbito el
panorama internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro.
Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las
puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una
apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor.”
Més
massa capitalista, no? Però això no acaba així. El senyor Wert dóna importància
a l’assignatura de religió, com a bon conservador. Què hi ha més de massa que
la religió? Poca cosa més. Religió com una assignatura en els col·legis, no és
això una forma de adoctrinar? No haurien de ser totes les escoles iguals que
TOTS els edificis municipals laics? Sé que Espanya és un país aconfessional, és
a dir, que no té cap religió oficial. Si és aquest el cas: o haurien de
introduir tots els referents religiosos del país a tots els edificis, escoles
inclòs, o no posar-ne cap (que crec que és el més net). Tot i que per no tenir
cap religió oficial, bé que “es fan joquets església catòlica i govern (de PP i
PSOE. Encara que segurament altres partits també anirien ben agafadets de la
mà...).
I la
darrera coseta que volia comentar, per no estendre’m més, és la simpatia que té
Wert amb les escoles on es separen nins i nines, i on els pensa recolzar. Això
a mi no me pareix normal. Ja no li basta amb fer-nos una fastigosa massa de
persones atordides, com per encara separar nins i nines. És normal? Així tot va
enrere. I per acabar, la mania que tenen aquests conservadors de emprenyar a
una persones que tenen una unió cultural digna. S’uneixen amb una llengua i amb
una cultura que aplega a moltes persones i aquestes se senten allò que és seu,
una llengua que saben que han de mantenir, i que no ens la podran treure.
Senyor Wert, Partido Popular, i tots els altres, mentre molts de la nostra
generació estem aquí el català no ens l’arrabassa ningú.
Amb ganes d'escriure molt més...
