En l’actualitat
la feina dels polítics no es basa amb la gestió d’una població, i dels seus
projectes i activitats. Sinó, que destinen els seus esforços a amagar els
aspectes que realment afecten a la societat. Aquests aspectes generals són
varis, però es poden destacar dos que són d’una magnitud general: sanitat i
sobretot economia. Ni cultura, ni educació són realment dos aspectes que la
població n’estigui prou preocupada de forma general. La gent es preocupa de la
seva salut, del no morir. Si se li retallen les prestacions sanitàries i
econòmiques, bé que s’oposarà de forma activa a la seva supressió, mentre que
si es retalla en cultura(àrea més que mancada de recursos) en general, la gent
no està tan preocupada. Si més no, el sector preocupat existeix. En sentit
ampli la cultura i la llengua és una riquesa patrimonial innegable, que alguns
degenerats ens volen arravatà. Sí, pot ser paresqui catastrofista en aquest
aspecte lingüístic, però la situació d’una llengua que s’encamina cap a
minoritària, acabarà sent-ho perquè un grup de persones que no saben que és el
que duen cultivant els nostres avantpassats, reprimits de fer-ho, s’ho estan
carregant tot a marxes forçades. I ara centralistes econòmics i culturals
imposen una llengua i una cultura(des del meu punt de vista ambdues
extremadament lligades) que no és la nostra, la de Mallorca, la de les Illes.
Es va començar amb l’atac de la
llengua. Però ara ja no basta en desviar l’atenció de les persones amb el
menyspreu de la llengua, sinó que ara s’havia de fer alguna cosa més. Alguna
cosa que realment desviàs la mirada d’una població. Mentre que els aspectes
culturals són aspectes difícils de situar a simple vista, la construcció d’un
hotel és fàcil de situar i es bo de veure, i més si una platja és verge. Efectivament,
per aquí va aquesta publicació. Cansats de violar la llengua, ara plantegen
violar el poc territori verge que tenim a Mallorca. Les cortines de fum són
cada vegada més habituals a les polítiques tot, com he dit abans, per desviar
l’atenció de les persones de modificacions que els toca el seu benestar.
A Mallorca, i a les Illes Balears en
concret s’ha establert un codi politico-cultural-turístic que no està gens
malament(evidentment amb un to irònic). S’ha establert la cultura de la
servitud. En què consisteix? En practicar totes les accions a favor dels de
fora i a deixar de banda a les persones que són d’allà i que hi viuen. “No
xerres el català? No te preocupis, xerram l’idioma que vulguis. I com el català
sobra el deixam de banda. Sabem anglès, alemany, francès, suec, castellà; totes
menys català, tranquil·litat, a Mallorca t’entenem.” “Vols viure a la platja?
No te preocupis, te feim un complex urbanístic a la costa, que ho fliparàs. No
ens conformam amb una sola caseta, sinó que te feim un hotel i unes quantes
casetes, que si tenim problemes amb les lleis de costes, doncs sobret i
bolígraf, i l’arreglam”. Així és com duim funcionant a l’Illa des de gairebé
sempre. I el més trist és que moltes vegades són els mateixos mallorquins que
provoquen aquestes accions.
Anem ara a parlar de l’Hotel del Trenc.
Sense cap dubte un tema que omple l’historial d’irregularitats de l’Illa.
Després de l’Autopista, i d’altres projectes que si no són il·legals, són
legals per poc. I és que a Mallorca és un “tot se val”. És tan legítim fer un
frau fiscal com robar una llepolia a una tenda de dolços, i és tan legítim
violar Mallorca com exercir el dret a vot.
L’hotel no incompleix realment la llei
de costes. Fa la “jugada del pastor”. Què vol dir això? Doncs bé, els terrenys
urbanitzables i les àrees de creixement els proposa l’ajuntament i l’organisme
que s’encarrega de la distribució territorial, en aquest cas Ajuntament de
Campos, i el Consell de Mallorca, respectivament. El creixement de Campos és X,
i la zona no està establerta, sinó que el creixement pot ser aleatori mentre es
respecti X, en aquest cas el creixement de Campos s’ha situat el més a prop de
la costa, rosant la costa. D’aquesta manera la llei de costa no s’ha
incomplert, ja que aquesta no és modificable. De totes maneres sí que és
qüestionable si aquest creixement és realment correcte, ja que el Consell està
fent canvis en la normativa a favor de la construcció d’aquest hotel. El
problema no només és la construcció d’un hotel, el problema és si aquesta
construcció servirà com a predecessor per a construir a la costa. I en un futur
no només hotels, sinó casetes, xalets, adossats, pisos i tota aquesta
construcció costanera d’arquitectura irrespectuosa, i racionalista “hortera”.
No solament és un hotel, sinó
l’estètica que presentarà aquest. Que sigui quina sigui, serà un bulb gegant
que destrossarà l’encant de la platja verge del Trenc.
Justifiquen la seva creació dient que
crearà llocs de feina durant tot l’any, i a més oferirà feina a obrers i a
altres empreses per a la seva creació. Tot i que tots sabem que la feina que
genera un hotel és de forma esporàdica(només en temporada d’estiu), i
evidentment la seva construcció també ho és. Els obrers, els electricistes, els
arquitectes totes les persones
vinculades a la seva creació només disposaran d’una feina puntual, que realment
de poc els servirà. No solament és un hotel, sinó que és la construcció d’una
xarxa d’electricitat, la construcció d’unes canonades per a l’aigua ja sigui
residual com sanitària. En definitiva el resultat de la construcció d’un hotel
al Trenc, és sense cap dubte una senalla de problemes urbanístics, dels quals
només veuran beneficis els de sempre: els grans empresaris.
Un altre problema que plantejaria
l’hotel, i no només aquest, és el tipus de turisme que hi residirà. Aquest
tipus de turisme no dóna gairebé cap benefici a Mallorca, ni al petit empresari,
ni al mitjà. Un turisme de sol i platja, i de piscina. Que aporta les seves
despeses al mateix hotel, ja que normalment bé amb tot el règim cobert i no
necessita sortir a fora. Aquest turisme simplement desgasta l’Illa, i aporta
pocs beneficis als habitants.
Com alternativa a tot aquest turisme
que ja esdevé una problemàtica que ningú s’atreveix a corregir, proposaria un
altre tipus de turisme. Un turismes ecològic més respectuós amb el medi
ambient, i un turisme cultural un turisme interessat amb la cultura de la Illa
i la seva gastronomia. Que tenguin interès en visitar tots els pobles, i totes
les seves prestacions, i que no es basin en menjar, cagar i dormir a un complex
artificial, un microsistema d’infraestructures i de prestacions socials. Envers
de crear nous complexes artificials que no són més que atemptats urbanístics a
una Illa bella per si sola, que hem de saber valorar aquesta riquesa
mediambiental i cultural, hem de aprofitar el que tenim. Si no és enderrocar
aquests hotels que rompen l’harmonia de les costes, seria arreglar-los per
fer-los més ecològics i gestionar amb aquests nous models de turisme, que
abandonin l’actual. D’aquesta manera segurament que es crearan nous llocs de
treball i es plantejarà una nova filosofia de turisme.
Per aconseguir el propòsit crec que cal
tenir present unes quantes qüestions entre elles pensar amb nosaltres mateixos.
Hem de viure pensant amb nosaltres, no amb els turistes! Hem de viure cuidant
el nostre espai, no el dels que ens visitaran!
Enllaçar-vos també aquest bloc on
podreu veure una perspectiva diferent del trenc, a partir de la fotografia. Una
selecció de fotografies de la jove fotògrafa Carme Coll, inspirades amb el
fotògraf japonès Shoji Ueda. La col·lecció de fotos situades al Trenc, són
fotografies amb la seva família tal com acostumava el mateix fotògraf japonès.
Vos deix aquí l’enllaç: Qüestió de famílies.
