Els costums, la llengua, les tradicions, els bioritmes es condicionen a partir d’una força motriu que afecta directament en la psique de les persones afectades per aquesta, anem a denominar-la cultura. La cultura és més o menys present en la psique individual de les persones. En determinats trets s’interrelacionen persones, independentment de la seva ideologia i creença. En el moment que els trets es separen o s’ajunten més del que és costum podrem dir que es produeix una relativització cultural. La relativització cultural occidental ja és present en la nostra societat, els costums assolits després de generacions, s’han dissolt dins una mar de valors capitalistes i internacionals, fet conegut com la globalització o transnacionalització. Amb la globalització s’ha aconseguit una pseudounificació social: fan creure que tots som iguals i s’ha imposat un model trascendental econòmic a qualsevol altre tema. El resultat de tot aquest complexe derivarà en una cultura global, on les persones no tendràn capacitat crítica i l’única força contoladora seran els grans empresaris i l’economia.
En dies d’avui, la cultura occidental ha volgut ser el màxim exponent cultural del món. Un gran exemple són els drets humans redactats des del punt de vista occidental, que es volen donar entendre com a màxim exponent de qualsevol cultura, imposant, així, els seus interesos i la seva filosofia. La cultura occidental va d’abanderada de la cultura del respecte, i de la integració. Però què és respecte i què és integració? No seré jo qui ho definesqui, no me carregaré tal responsabilitat, després de tantes persones haver mort per no ser d’una mateixa religió, després de tenir unes diferents creences, i anaven de respectuosos i d’integradors...
Què es segueix actualment? Els mendataris i molts pensadors s’omplen la boca d’un estat multicultural, un estat pluricultural... Però són declaracions hipòcrites que tothom sap que això només es veu als papers. Les persones de fora, aquí, no se senten un més. Un cas interessant és el sentir-se Europeu. Ser Europeu, que bé sona, quina imposició és aquesta? Un clar i evident muntatge del capitalisme més radical: unificació econòmica, simplement això. Se pinta Europa com integradora, respectuosa, amable, la més avançada i culta... Realment? Conclusions pròpies...
Anem a un cas local, sa Pobla. El passat dilluns cinc de setembre, al plenari ordinari, es votà una ordenança municipal que prohibia portar vel integral, casc, passamuntanyes, o d’altres. A priori per motius de seguretat. Però la realitat era, i com es va demostrar, per la supressió del burka i el niqab al Poble. Es va demostrar quan el PSM, un partit de l’esquerra nacionalista de Mallorca, va proposar una correcció on l’ordenança no fes una especificació de les indumentàries, sinó es demanava que l’ordenança anàs per totes les persones que portassin la cara parcial o totalment tapada i que dificultàs la seva identificació. Després de la proposta del PSM, l’equip va refutar la proposta.
El cas del burka al Poble, no ha estat en cap moment cap problema social. Ha esdevingut tema des de que es va fer pública la ordenança pel mitjans. Val a dir que només hi ha dues persones que porten burka en tot el Poble. La forma d’actuació no és una ordenança repressiva, si és que realment és vol donar una solució al problema, sinó xerrar amb les persones afectades; no és mal de fer sent un nombre tan reduït de persones.
La multa va d’uns 50€ fins a 3000€, quantitats de diners elevadíssimes per a unes persones que volen tenir un respecte a la seva cultura. És veritat que als nostres ulls se’ns fa estrany, però no se’ns fa tan estrany veure la depilació i el maquillatge, que no deixen de ser símbols masclistes a la dona, i tenen un fort arrelament cultural. Ens relativitzam en el nostre cas, però en el seu ens radicalitzam. Si realment s’ha d’eradicar la utilització del burka i del niqab i de qualsevol altre tret de submissió de la dona o viceversa, crec que la millor manera és a partir de l’educació de la posada en comú, d’entendre. És veritat que el resultat no és tan ràpid però sens dubte és eficient i equitatiu. Pentura en aquest generació no s’aconsegueix res, però a la pròxima s’aconsegueix alguna cosa. La manera d’imposar una sanció per portar el que aquesta persona ha copsat per normal, és molt complicat de fer entendre. A més a persones que acostumen a tenir poca formació cultural i poca capacitat crítica.
La lectura de la nova ordenança que es fa a sa Pobla i a Mallorca és que el burka i el niqab s’han suprimit. El que fa aquesta lectura, que és el que volen mostrar els mitjans, és l’alimentació d’un sentiment de superioritat cultural, que pot derivar fàcilment en un racisme, i arribar alimentar la xenofòbia. La situació econòmica actual deriva a la societat intensificant el sentiment xenòfob. En bona situació econòmica no molesten, un exemple: quan es necessitava gent per anar al camp a collir patates o altres, ben aviat es cercava mà d’obra immigrant, perquè la mà d’obra autòctona no hi volia anar; el camp va passar a ser un lloc de feina rebutjat per molts. D’aquí també podem anar al sector de la construcció, i molts més...
La capacitat d’entendre, i sobretot depèn de la predisposició de cadascú. El tema pot posicionar a diferents postures a la nostra societat. Hem de voler veure molts punts de vista per poder arribar a una conclusió, sempre incerta, però més consesuada. Jo ara he exposat un poc per damunt, sense entrar molt profundament, i estau ben convidats a opinar! Gràcies!
