SOS Cultura

Ara per variar un poc, i per donar un poc de suport a la lírica, una poesia sobre la cultura mallorquina que com altres cultures està en vies d'extinsió:

SOS Cultura

Ara que la nostra cultura
perd la seva gran esplendor
que en temps passat i recordats
prové la nostra embastidura
plena d'alegria i tristor

I ara puc demostrar veritats
de la nostra vida futura.
En que tu només pots funcionar
amb grans quantitats de partícules
suficients per poder-me guanyar
i de tu que fas com si sonar,
realment només bramules.
 Antoni Simó

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Toniiiiii:)
boniito poema!


poco a poco me leo todo lo que escribes^^ xD


bueno uunnbesitoo nos vemos!

Raquel.

Anònim ha dit...

Si es que aquest home sempre té ses paraules oportunes!!!
M'ha encantat es poema!!
Vui veure coses noves, vui anar d'excursió per Mallorca amb voltrus i que em mostreu infinitats de llocs que sé que puc descobrir!!
I vui veure es teu canvi de look jaaaaaaaaaaaaa!!

Besades menorquines de sa teua fan number one!! ;)

Anònim ha dit...

Tonii:)
jaja només te falten 4 dies pels 19.. jejeje
mos veim aquest cap de setmana :))

una bsada!!


antònia.