La supressió dels símbols religiosos dins la res pública va ser des del primer moment la lluita que vam voler posar damunt la taula durant les negociacions del pacte. Davant la discrepància que això representava als representants de la més vella política, i no en el sentit dicotòmic actual que distingeix la vella i la nova política, sinó en el sentit conservador i continuista de la paraula vell, o fins i tot arcaic. Segurament durant les negociacions aquest va ser el punt més discutit, amb temps i arguments de qualsevol altre. Personalment, em cridà especialment l’atenció el poc marge de maniobra, fins al punt que va costar les negociacions, que presentaven la coalició verda-lila. Mai hauria pensat que una cosa tan clara com és que l’ajuntament no és una església i que l’església no és l’ajuntament causàs tanta dificultat a resoldre que “s’han de suprimir els símbols religiosos dels espais públics”.
Des de la pluralitat, a MÉS per sa Pobla defensam unes institucions laiques i per a tothom. Creiem que és important haver impulsat aquesta mesura simbòlica que ja es torbava massa a complir-se. Celebram que el fet personal i religiós estigui fora de la sala plenaris i de l'esfera pública (res pública), encara que instam al batle a la supressió de símbols religiosos de tota la institució pública. La casa consistorial és la casa de totes i tots, els quals representam i governam. És només quan l’Església i aquell percentatge de la societat que hi combrega, se n’adonin que les pràctiques de fe recauen únicament en l’individu que es farà una passa endavant en la simbiosi de les religions a la societat; la imposició de simbologia religiosa i altres eines de manipulació (més o menys subtils), només crearan càrrega reaccionària a la recambra d’una encara pacient, però lluitadora societat; que tard o d’hora respondrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada