Férem història en la més silenciosa acció en contra de la decisió d'Europa.

La immensitat arquitectònica guarda tota mena de roba, productes d'higiene, cotxets, cadires de rodes... La immensitat humana guarda el respecte i la il·lusió que en algun moment arribarà aquella camiseta de nadó de color rosa pàl·lid plegada per unes persones que demostren dia sí dia, dia també la voluntat de fer un món més per a totes, més per a tots; o aquella manta que cobrirà els peus humits i fangosos d'un trajecte sense fi, d'un trajecte amenaçador, d'un trajecte per viure. Deixar-ho tot.

Però les coses no són fàcils. Fa fred, plou, i per si fóra poc s'han aixecat murs punxeguts, murs humans plens d'artilleria burocràtica i bèl·lica, plens d'egoisme i crueltat. Plens de merda, plens de mort.

La vergonya que sent hom corroeix qualsevol òrgan del meu interior que es transforma en vòmit després de saber les decisions de la nostra Europa. Oh! Oh, Europa de la bona moral i de les bones pràctiques. I a l'hora de la veritat? On és l'Europa? On?

"Junts ho farem possible" s'escrivia en una caixa del contenidor 7, una caixa de roba de nadons, d'ahir 20-03-2016, quan "sobren els motius" que a Inca "férem història", que d'entre altres i entre comes es podien deixar veure escrits en els paquets preparats per la gent que alguna llàgrima els hi queia damunt el cartó, i algun somriure damunt la humanitat.