Però les coses no són fàcils. Fa fred, plou, i per si fóra poc s'han aixecat murs punxeguts, murs humans plens d'artilleria burocràtica i bèl·lica, plens d'egoisme i crueltat. Plens de merda, plens de mort.
La vergonya que sent hom corroeix qualsevol òrgan del meu interior que es transforma en vòmit després de saber les decisions de la nostra Europa. Oh! Oh, Europa de la bona moral i de les bones pràctiques. I a l'hora de la veritat? On és l'Europa? On?
"Junts ho farem possible" s'escrivia en una caixa del contenidor 7, una caixa de roba de nadons, d'ahir 20-03-2016, quan "sobren els motius" que a Inca "férem història", que d'entre altres i entre comes es podien deixar veure escrits en els paquets preparats per la gent que alguna llàgrima els hi queia damunt el cartó, i algun somriure damunt la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada