Podem MÉS?

Doncs sí, ahir es confirmava un nou comici d'eleccions a l'estat espanyol, malauradament. No tant per la repetició d'unes eleccions després de la legislatura més curta de la història d'Espanya. No obstant això, és quelcom que poc em preocupa, igual que tampoc me deparava gran volum d'ansietat el fet de tenir un govern en funcions perllongat en el temps després d'unes pseudonegociacions que serviren si més no per a perllongar o marcar un inici de campanya política. Tanmateix, no deriva massa de la visió que tenc d'Espanya, que demostra una vegada més que no és massa seriós que diguem, és més països com Bèlgica (acostumat a tenir govern multicolor, que tampoc veig derruït el país), que tardaren 538 dies a la conformació del govern. Ara bé, de ben segur que cap dels partits, i evidentment el propi sistema, estava preparat per aquesta situació tensa d'egos polítics i de voluntats personalistes i protagonistes. De totes maneres ja ha anat bé una gerra d'aigua freda, un dosi de realitat, que és cada vegada més polièdrica i més complexa que d'antany es mostrava i es retroalimentava com a dicotmitzada. 

Així doncs, que passa aquí? La situació que deparen les noves eleccions és si més no innovadora, ja que els partits comencen a posar en marxa la maquinària per a les noves eleccions, posant els ulls a les coalicions. Les coalicions de partits petits seran les estructures preferides pels partits progressistes més petits en un procés de confluència com a entrada al Congrés (segurament no tant pel senat). Aquesta pareix ser l'estructura que planteja –almenys–MÉS. El partit ecosobiranista planteja la possibilitat de crear una gran confluència de les forces esquerranes de les Illes Balears, tot comptant amb els integrants d'ERC, UP-EU, Podem, entre altres partits. El plantejament d'aquesta gran coalició i, molt probablement, la caiguda històrica d'una de les etiquetes de les esquerres que "no poden anar juntes", hi ha veus a favor i veus en contra, com a procés natural de discussió i diàleg propi del partit en qüestió, com és MÉS. 

Des de MÉS joves ja han fet públic el seu posicionament tot mostrant que la seva voluntat és la de confluir amb altres forces polítiques. No obstant això, no és fins aquest dissabte que MÉS resoldrà quina serà la situació definitiva en què es presentarà, tot confluint amb les forces esquerranes de les Illes. Si bé seria innovador a les Illes, a les passades eleccions del desembre ja vam veure altres comunitats Autònomes que els espais de confluència van ser clau d'èxit, com per exemple Galícia amb Marea o el més destacable és Compromís. Aquest últim ha fet un salt exponencial no només a escala política (presenta moltes similituds amb MÉS) sinó en l'àmbit mediàtic que ha mostrat el seu compromís (i valgui la redundància) a presentar una solució estable per a l'inici d'una legislatura. 

Des de la meva òptica veig que és una oportunitat única que no es pot perdre. A les passades eleccions MÉS va pecar de confiat perquè encara es vivia la febre de les passades eleccions que va demostrar que el projecte té validesa i el més important que la societat hi confia. La gran errada que vam fer com a partit fou donar per fet que el vot municipal i autonòmic es traslladaria automàticament sense tenir en compte que el votant votaria en clau política general (estatal), el que es coneix com a vot útil. A més a més, l'artilleria mediàtica dels altres partits és un mur molt mal de enderrocar, que tanmateix si un partit vol estar a la batalla ha de sortir a la televisió, perquè ens agradi o no la gent està contínuament deixant-se penetrar les retines i les orelles d'informació de canals estatals. No podem oblidar, a més, que la segona activitat que fa la societat espanyola –desconec les altres– és mirar la televisió, després de dormir. Llavors queda clar que és una eina poderosa i latent que és mala de combatre per un partit petit. 

Si bé estic veient que altres partits i persones independents han volgut mostrar la voluntat de formar una unitat política per a presentar-se aquestes eleccions pel temor del perill que corr la branca més sobiranista i nacionalista; veig també MÉS engegant motors per confluir sense negar els seus pilars polítics. MÉS pel fet de confluir no deixarà mai de ser MÉS amb tot el que significa, per tant s'és i serà MÉS, tot garantit que si s'entra a Madrid per primera vegada, hi haurà una veu real de les Illes amb força i independència. En sentit ampli, veig la possibilitat de fer una tasca a l'altura de Compromís fins al punt de formar grup parlamentari propi i tenir una veu única dels espais nacionalistes de les comunitats del mapa espanyol. Comença ser ben hora que les Illes puguem mostrar les ungles quan veim que el nostre sistema de finançament és injust i que la comunitat té unes mancances que es necessiten resoldre. 

Per una vegada hem de ser pràctics, hem de voler ajustar-nos una realitat que ens defuig per l'escassa maquinària i per la nostra modèstia econòmica d'un partit de forta base municipalista i d'un projecte renovador a la comunitat balear. Sent sincers, Podem pot ajudar a ser el trampolí de MÉS al congrés i al Senat, i MÉS pot ajudar a incrementar el nombre de diputats. Ara bé, pens també que la necessitat d'un candidat independent com a cap de llista demostra la tasca d'una entesa política d'esquerres, que pens que és necessària encara que no suficient. Iglesias darrerament ha desgastat la seva figura i la seva prepotència potser ha generat alguna urticària no només als partits de fora sinó dins el si del partit morat, és per això que milloraria la imatge de partit amb una figura independent. També cal apostar fortament per la voluntat d'introduir unes bones aportacions (molt propis de MÉS) dins el programa polític que es presenti. 

Seria agosarat extrapolar els vots de les passades eleccions directament sense passar pel sedàs, per tant essent realistes aquests vots es destinaran a l'esquerra més moderada (centre-esquerra) del PSOE, o directament a l'abstenció. Molt probablement aquestes eleccions seran escassament participatives, pel desgasament de la societat de tres eleccions en un any, per la profunda crisi política i econòmica que sofreix Espanya, per la irresponsabilitat dels partits polítics espanyols, per les tensions generades des d'Europa, per les dificultats de veure un partit que respecti les voluntats del poble... Ara bé, cal sortir a votar encara que no sigui el país que més ens agrada, ni el que ens agradaria. En algun moment tindrem el nostre, en algun moment. Permeteu-me citar: anem lents perquè anam lluny.