La llibertat per porres, a les flors per porres, a l’expressió per porres, a la dignitat per porres, a la conversa per porres, a la societat per porres... Això és el que ha dominat, malauradament, a Plaça Catalunya.
Per què tot això? Una resposta fàcil, per fer net, ja ja ja! Una resposta complexa, l’Estat. L’estat té el monopoli de la violència, com diria Max Weber. Les manifestacions pacífiques que es donen a tot l’Estat són un reflex de la voluntat del poble de voler un canvi en l’actualitat, i han centrat l’atenció de la societat cap a la situació de les persones que es manifesten a les places més conegudes dia rera dia, minut rera minut...
Però que ha passat? L’estat ha començat a perdre el monopoli del poder, i ho recupera amb la violència! Vol que li prestin atenció i no sap com fer-ho; actualment l’estat ha perdut els papers i la gent no el veia com un potencial de control i seguretat. Avui ha volgut demostrar que l’estat té el poder i que pot canviar qualsevol situació quan ell vulgui.
Però el tir li ha sortit per la culata, l’acció policial que s’ha dut a terme ha estat desmesurada davant la bona conducta que tenien els manifestants. I la gent ho ha vist com un atac cap a tota la societat, ara sí la societat està indignada amb el sistema, indignadíssima. I té tota la raó del món!
A la Diagonal, més de 400 persones s’han assegut i han aturat el trànsit de qualsevol tipus de vehicle, en motiu de la forta repressió que han duit a terme a Plaça Catalunya. I he de manifestar, per una banda, el rebuig d’alguns conductors, però sens dubte el que més me crida l’atenció és la rapidesa en què la gent ha sortit a col·laborar, en vint minuts ja hi havia persones que repartien aigua fresca per tot els joves universitaris que s’estaven manifestant. A més molt conductors, tot i que enfadats per espenya’ls-hi el seu horari, mostraven el su suport amb la causa, la gent sap de què va el tema, i vol ajudar d’una manera o de l’altra!
Vos deix aquí el correu que he enviat al departament d’interior de la Generalitat:
Indignació! Frustració! ETC...
I amb raó. I per no estar-hi!
Val, la situació desmesurada que han generat els cossos de "seguretat": mossos d'esquadra i guàrdia urbana, ha estat d'una agressivitat elevadíssima, inclús la categoritzaria d'acció violent cap a la humanitat i suprimint el seu dret d'associació i manifestació. Això és un dels punts de la democràcia...
La situació trista, de persones amb sang als seus rostres, cops al cos... I així fins seixanta-sis persones ferides, i en augment. Persones que es manifestaven a favor de la bona conducta política, per la bona democràcia, i ho feien pacíficament i amb tota la dignitat del món! La violència no és un terme que soni massa bé a l'actual situació de la Democràcia Real ja!
Vos pos aquí un parell de frases perquè reflexioneu, són totes fresques del dia, de la gent que ho ha viscut, de la gent que ho està veient per la TV, per les xarxes socials:
- “Els Mossos carreguen contra indignats indefensos.”
- “Avui dematí a Plaça Catalunya, si això no és brutalitat policial "me la tallo i em faig monja"... vergonyós!”
- “La indignació ha passat a ràbia, això ha sigut violència gratuïta.”
- “Violència VS arguments, s'acaben les eleccions i els llops ensenyen les dents...”
- “Por favor, alguién me puede explicar que está pasando......Tanta violencia gratuita no cabe en mi cabeza. Siento impotencia, una gran tristeza y mucho miedo.”
- “I això és democràcia? És denunciable que només pel fet d'estar allà asseguts, els policies reaccionin amb cops de ses seves porres! INDIGNANT!”
- “Són uns fills de putes!” (Referent als mossos)
- “Indignant (mai millor dit) l'actuació dels mossos, no estaven fent res! quin tipus de democràcia és aquest?”
- “No esteu sols.”(referint-se als manifestants)
- “Escarrufa!”
I així infinitat d'expressions de les persones de qualsevol color polític. Bé, un període de reflexió al cap d'aquesta acció. I demanar-li que se n'adoni que s'ha equivocat!
Voldria manifestar sobretot, la meva evident descontentació davant aquesta acció que s'ha duit a terme a Plaça Catalunya.
Atentament, Antoni Simó Tomàs i Canyelles.
Per acabar ho voldria fer amb una petita estrofa:
Quan l’imensa tempestat arreplega la vida,
arreplega la societat...
Quan Tempestat, amb molta fúria, la castiga,
la reprèn amb voluntat;
un poble que amb serietat
demana ser la guia,
la veu, la voluntat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada