Amb el vent i l’arena xocant-te el cos
tota nua, te sents i te fas gran.
Globus i bombolles de sal floten
de la blava i impetuosa mar.
Peixos es moren sobre la sorra:
grisa, banyada, sense vida vistosa.
Els pins, a ta esquena, s’obren
deixen els pinyons a la superfície terrosa
Un tros de bossa de plàstic es mou
et pega els pits, no te molesta,
t’agrada! El contacte d’una mà esquerra
te lleva la bossa, te fa un joc al mugró
et gires, i no el veus, te fa un petó.
T’has enamorat d’una mà amable.
T’has enamorat d’una improcedible besada.
T’han descontaminat dels residus plàstics
que generes i et fan fàstic.
T’agrada, el recordes inspirada
cada vegada que caus cansada.
Antoni Simó Tomàs i Canyelles
1 comentari:
M'encanta.
Publica un comentari a l'entrada